Plou a Girona...

Coses de la vida... ja ho diuen ja, que "a l'abril, aigües mil".
Aigües que venen de la pluja, del mar, de l'oceà gèlid, del llac omplert per la neu que fon després d'un hivern dur i fred, del glaciar, dels vapors dels geisers, del riu, de l'osasis... del fons del cor


Tempesta

Puc sobreviure amb poca cosa, i ara,
quan preveig que l'oratge portarà
perfums tal volta torbadors, m'aclofo
per oferir un xic més de resistència.
Del desamor que em ronda, algu, llunyà
com l'ull remot del temps, se n'aprofita
per inventar-se un amor fet a mida.
Es bo complaure, i és cansat. Tants limits
per transgredir agoten les paraules.
Trec el cap al carrer i ningu m'hi espera.
Ara passa més gent pel pont i em sembla
que tots estan molt més atrafegats
que anys endarrera. Fa molt temps que trona
pel canto de ponen, pero el gran xàfec
no arriba mai. Tancaré amb pany i clau
el calaix dels projectes. Tant se val
que em comparteixi amb mi mateix per si
no hi ha esperança, ni retorn, ni ruta.

Miquel Marti i Pol


Sort que després de cada tempesta... un raig de sol il.lumina qualsevol raco.