Colera'07 (Agost)

Com cada any i cada estiu... Colera, un petit poble de la Costa Brava, s'omple de vida amb gent de Barcelona, Girona, turistes... pot resultar un tarannà prou monoton. Pero en realitat és el que busco quan vaig a passar les vacances a aquest petit "poblatxu". Platja, mar, monotonia i amics, una mica de tranquilitat després de tant de viatge, fer i desfer maletes, avions, trens, retrassos, cancelacions, 3 hotels diferents a la setmana, horaris de boig (despertar-me a les 4 del mati per agafar avions i arribar a casa a les 23h).
Es impressionant com poden arribar a canviar les vides de les persones en 5 anys... pero en el fons, no es tracta de canvi, sino d'evolucio... perquè la pasta es moldeja pero no canvia de matèria.
Aixo és el que en desprenc dels dos darrers estius a Colera. I ha estat tota una descoberta... per bé vull dir. Després de varis anys sense veure a alguns dels amics de Barcelona o Girona a Colera (o Caaalaaaa Rovellaaaadaaaaaa!) veig que tots hem avançat. Per bé o per mal... pero sempre endavant. De vegades els camins escollits no son els més fàcils ni els millors. Pero ens fan més persones, més humans: amb errors i amb victories. Crèixer es tracta de tot aixo no??? i sino que m'ho diguin... bé no... sino seria massa fàcil aixo de viure ;-)

I perquè veieu del que parlo, aqui van algunes fotos plenes de vida... gràcies pels somriures d'aquest estiu! i els que ens queden ;-)



PS: una dedicace (no sé com collons es diu en català grrrr...) especial per la Bruna!!!! jejeje Tot i que no et coneixo encara (aquest Nadal ens veiem), segur que deixaràs el pavello ben alt!!!